"Hi ha una mena de convenció mundial que ve a dir que a la Xina no se li pot portar la contrària. Per perpetuar-la s’esmenten raons –sempre difuses, sempre un punt inquietants– que tenen a veure amb l’economia, la capacitat militar i una mena de susceptibilitat especial dels seus governs. En nom d’aquesta percepció els líders internacionals van amb molt de compte de no molestar mai les autoritats de Pequín amb minúcies com les execucions massives, l’autoritarisme polític o el tracte colonial al Tibet.
Doncs no. La Xina i els seus governants són igual de criticables que, posem per cas, els dels Estats Units. Més encara, perquè els que governen la Xina són un grapat d’apparàtxiks del partit que han grimpat dins d’un sistema dictatorial.Per això em sembla perfecte que els ciutadans francesos o americans alterin tant com puguin el recorregut de la flama olímpica de Pequín. Una vegada més, els pobles estan anant per davant dels seus governants i hi ha milions de persones que no pensem com Samaranch i creiem que els tibetans són més importants que uns Jocs."
Salvador Cot (L'Avui)
No hay comentarios:
Publicar un comentario